JocsNo és el mateix dir ... 1) Vi bo, que boví. 2) Cos de fada, que fa de cos. 3) Mort de pena, que pena de mort. 4) Un pessic de pa, que pa de pessic. 5) “La calle del Conde del Asalto, que asalto a un conde en la calle.” Embarbussaments 1) Elàstics blaus mullats fan fàstic. Si es diu ràpid, sembla que es parla en alemany. 2) Cards secs piquen, verds taquen si es toquen. Sembla alemany. 6) Alls tendres et couen i et piquen. Sembla dit en alemany. 7) Alls secs piquen, tendres couen. En un got net no hi pot haver-hi hagut mai vi. Si es diu ràpid, sembla que es parla en anglès. 9) Pel maig, rai; si em put l'alè de tant tossir, jo no li veig el pèl a l'ou. Sembla anglès 10) En quin tinter té tinta Anton? Sembla xinès. 11) A les cinc quan donc el tai; ja ho sé, caic sec. Sembla xinès 12) Al pi petit no li cal escala, si li cal, du-li. Dita ràpid, sembla xinès. 13) A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li! 14) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. 15) És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar? Sembla francès 16) A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol. Sembla portuguès 17) S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel·lo amb allioli? Sembla italià 18) La brida del ruc quan rellisca d'un buf t'esberla la closca. Sembla rus 19) Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop. Sembla rus. 20) Fugi, mare!, poc hi 'nava amb una saca. Sembla japonès 21) I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà. Sembla àrab 22) Ho veus que'era, bagarra?, amb el casc i la gorra se sua. Sembla euskera 23) Avis murris viatgen amb òmnibus gratis. Sembla llatí. 24) Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. Sembla llatí 25) Quan puja l'autómnibus de Gràcia l'àvia sua. Si es diu ràpid, sembla que es parla en llatí. 26) Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc. 27) Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. 28) En Llapes i en LLepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul. 29) En Panxo li va dir a en Pinxo: ¿Vols que et punxi amb un punxó? i en Pinxo li va dir a en Panxo: punxa'm, però a la panxa no. 30) En Pinxo li va dir al Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir-li al Pinxo: Punxa'm però a la panxa no! Un pinxo pinxet punxava la panxa d'un panxut. El panxut digué al pinxo: Pinxo pinxet, no punxis brut!. 31) En un pot no hi pot haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut. 32) Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està. 33) Un plat pla, blanc, ple de pebres verds està. 34) Un plat pla ple de pebre negre està. 35) Un plat blanc pla ple de pebre negre n'era, un plat blanc pla ple de pebre negre està. 36) Dins cap cap cap un cap de corda. 37) Cap cap pla, cap al cap del replà. 38) En cap d'aquests caps no cabria mai el meu cap que en el teu cap en cap cap. 39) En cap cap cap el que cap en aquest cap. 40) En quin cap cap? En cap cap cap! 41) En cap cap cap que Déu deu deu. 42) Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu. 43) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. 44) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el jutjat es despenges es menjaria el setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat. 45) Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve. 46) La mare d'en Tano quan era gitano i tocava el piano. 47) Per la carretera de Roses passa un carro carregat de rocs. 48) Un carro carregat de terra roja per la carretera de Catarroja. 49) Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de rabia li corria al darrera. 50) Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf. 51) Senyora, diu la senyora si s’enyora de la senyora. 52) Com a ploure, prou que plou Pau, però plou poc. 53) Plou poc, però per lo poc que plou, plou prou. Dir-la depressa i amb la boca plena de menjar. 54) A Pons pocs i bons, i encara els que són bons no són de Pons. 55) Arribes a Ribes, Ribes? 56) A Ribes si hi arribes, hi arribes amb unes ganes vives de jeure a l'hospital. 57) Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu: tants?. Diu: si. I quant (valen)?. Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu: tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull ! 58) Tu, maca, que sola que vas... Si és diu de pressa sembla que diguis tomaca, cassola i cabàs. 59) Digues dues dagues. 60) A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa. 61) Davant del cine hi ha l'alzina. 62) Duc com puc un ruc a un duc rus mut. 63) Què dius ara que diu Sara? 64) Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba. 65) La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca. 67) Babau, beu vi bo i viu bé. 68) Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims vint-i-cinc. 69) A Rubí cotó collir. A Rodó collir cotó. A veure si la dieu ben ràpid ... 70) Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?. 71) Un remolinet d'al·lotes, d'al·lotes un remolí, que ens hi arremolinam? Arremolinem-nos-hi. 72) Un brot de remerolí i un brot de remerolera, que ens hi arremolinam? arremolinem-nos -hi. 73) Un llit ben encaragolat, qui serà que el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar-se. 74) El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. 75) L'arquebisbe de Constantinoble es vol desarquebisbeconstantinobilitzar. El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbeconstantinobilitzàs, bon desarquebisbeconstantinobilitzador serà. 76) Pare, una haca l'he treta, l'altra haca l'ha trac? Per dir-la cridant. 77) La Clara viu a la cala d'Alacant. 78) Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té. Cal pronunciar-la el més ràpid possible. 79) Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té. 80) Si hi ha neu no hi aneu. Si pronunciem la frase amb rapidesa sembla que ens estiguem contradient, tot i que només estem donant un bon consell. 81) Quatretonda la redonda, Benigànim el pollós, Xàtiva la socarrada i Llutxent el pedregós. 82) Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. 83) Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant. 84) Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc. 85) Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau. 86) Quin fum fa? Fa un fum fi. 87) Que te creus que te crec. 88) La perdiu diu a la garsa: Què fas garsa? I tu què fas perdiu? , la garsa li diu. 89) Tinc tanta set que a les cinc tinc son. 90) Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria. 91) Un tigre, dos tigres, tres tigres ... S´ha de dir ben depressa. 92) Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi. 93) Vaig a bosc a cavall de la post. La post se gira i el "cagarro" s'estira. 94) Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits. Si es diu ràpid, sempre s'acaba dient "codint collons". 95) A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas. 96) De genollons collia codonys, quant més m'agenollava, més codonys trobava. Quant més m'ajupia, més codonys collia. 97) De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m'ajupia codonys collia; quan m'aixecava codonys agafava. 98) Codonys collia la tia Maria de genollons, collia codonys de genollons. 99) Codonys collia a l'hort de la tia Maria. 100) Que bé vius que quin vi beus! 101) “El perro de San Roque no tiene rabo porque Ramón Ramírez se lo ha robado” 102) Un plat pla ple de fetge fregit en un plat pla. Si us hi fixeu té una tornada que fa més difícil i curiós encara el joc. Embarbussament